Polític@ i +

Qui va dir crisi a Xina

2010-01-22T07:26:00+01:00

Weiji és la paraula que es fa servir en Xinés per dir crisi.
Però de fet aquesta paraula està formada per dos termes: wei es podria definir com a perill i Ji entre les seves possibles accepcions es pot traduir com oportunitat.

I es que de fet, davant qualsevol crisi hi ha una oportunitat. Una dita popular xinesa diu que és "els moments durs creen herois".

Tot això ve a cuento que no sé a quants fòrums hauré llegit que el creixement de Xina s'havia acabat, que les dades no eren reals, que el sistema híbrid capital-comunista no tenia prou liquidesa i que les seves receptes per seguir creixent no servien, etcètera, etcètera.

Doncs res de res, Xina deixa enrera la crisi, el passat any 2009 va creixer quasi un 9% molt per damunt del que s'esperava (o esperàven alguns).

A una projecció que he tret d'una web que recoman amb molta informació estadística sobre Xina tenim que al 2050 el PNB d'aquest país superarà als EE.UU. India i Japò.

El PP no vol fer Política

2009-12-18T16:01:00+01:00

Després de la "resaca" pressupostària, i dels darrers esdeveniments que han succeït dins l'escenari polític, que han fet que s'enganxin (més encara...) a la paraula política termes com, imputats, judicis, sentències, corrupció... He fet una breu reflexió sobre aquesta situació, demanant-me, a qui beneficia aquest desprestigi de la política, i vista l’actitud del Partit Popular he arribat a la conclusió que el Partit Popular no vol fer política. Perquè?

Fer política pot significar moltes coses, però crec que si algo ha de definir la Política és el logos, això és la paraula. I és que la política són conversacions entre éssers humans, conversacions de persones amb cara i veu humana. La política, per tant, és conversar, intentant explicar els teus valors i les teves idees. Dit això, quan el president Antich va cridar totes les forces polítiques a parlar i el Partit Popular no hi va acudir, que hem d'entendre?

Més. Dins l'actual panorama, el Partit Popular ara es renta les mans, diu que la situació de Vicens i Cia no va amb ells, que ells no han de solucionar res. Ells? Que diuen ser la sol·lució, quan són gran part de l'arrel del problema. És a dir, són el grup de l'oposició dins un Parlament que està passant una situació realment dura. La cosa és sèria, es qüestiona la legitimitat i el funcionament de les institucions democràtiques, i diuen que la cosa no va amb ells, i tan tranquils.

D’aquesta manera, el PP rebutja la política, li fa por, li fa oi? O el que es més preocupant, la decissió de no fer política és la seva opció, la seva estratègia política. Aquí ens hem de demanar perquè aquesta opció de negació de la política? Només per obtenir el poder i ja?

Arribats aquest punt, record el que es diu era un consell que solia donar el dictador Franco als seus ministres, els deia: "Feu com jo, no entreu en política".

I és que als dictadors, als poderosos, els fa por la Política (amb majúscules), la rebutgen perquè coneixen la capacitat transformadora que té de fons i que du iintrínseca la política.

Crec que és per això que el PP no vol fer política. Precisament ara, quan és el moment de fer més política que mai, és moment de que el poder executiu sigui més visible i més fort que mai, deixi de banda les disputes i es centri en continuar les seves feines per beneficiar al conjunt de ciutadanes i ciutadans.

Conveniència

2009-10-30T15:37:00+01:00

"Los socialistas deberían casarse con la democracia por amor, pero su unión con el mercado no debería ser más que un matrimonio por conveniencia"

És una frase de Jeffrey Weintraub de la Universitat de Califòrnia,

llegida a un article del politòleg Francisco C. Weffort

El Salt de Ski i la Política

2009-08-13T07:45:00+01:00

Abans d'anarme'n de vacances vull fer una comparació un poc atípica (doncs no sé si s'ha fet mai abans), però li he donat un parell de voltes i m'he decidit a comparar la Política amb el salt de Ski. ¿Però que té a veure una cosa amb l'altre? Aquí ve l'explicació de la teoria i pactica del salt de Ski aplicada a la política com a professió:
A la política com a qualsevol altre professió, la preparació i la formació (prèvia i continua) són imprescindibles. A la política un hi pot arribar de moltes maneres, però tots en un moment o l'altre es situen a un punt de sortida comú, la plataforma de salt és el lloc en el cas del salt de ski. Un cop allà, abans de fer el gran salt, poden passar dues coses: que la sortida sigui correcte o això:

Be, un mal començament el pot tenir qualsevol (el nervis, un lapsus..., o el que sigui), però és més que probable que això passi aquell que no va preparat.

Però una preparació prèvia no ho és tot, així com tampoc basta llençar-se sense por per la rampa creient que un coneix molt be la teoria i que això està "xupat". Perquè al salt de Ski, com a la política pot passar de tot i per molt ben controlades que tenguis totes les variables sempre i pot haver alguna que et sorprengui i que no hi comptaves. Així basta una petita ràfaga de vent per desequilibrar-te i fer-te caure en questió de segons. Algo així:

Així acaba aquetsa teoria del salt de ski aplicada a la política. Que conclou que si un té la preparació, té la formació i el coratge de tirar-se per la rampa, pot arribar a volar més de 230 metres a una velocitat de més de 100km/h.

Sort i bones vacances a tots aquells/es que es passen per aquí.

http://www.youtube.com/watch?v=W-amNJqWpEo&feature=related

Bye Bye Democràcia

2009-08-11T07:49:19+01:00

Que estem molt lluny d'una democràcia ideal i pura no es cap notícia. La democràcia pot ser algo més que un conjunt de procediments en el marc d'un Estat de Dret; però al manco ha de ser això.

Així que me fan llàstima les declaracions de la sra Cospedal i el Sr Arenas que confirmen que no han estat un "desliz" sinó que realment tots els populars creuen en una conspiració, espionatge i ús partidista de la justícia i tota la maquinària que significa l'Estat de Dret. Estan enparanoiats.
Me fa pena que aquesta classe política que només accepta les regles de joc quan governa o quan ells diuen....Més que que pena vergonya els hi hauria de fer aquests personatges del Partit Popular. I és que si ja no es respecten les normes de joc, val més plegar i partir, perquè d'aquesta manera la democràcia ja se'n haurà anat, bye bye.

Che tristeza!

2009-08-06T07:53:00+01:00

Che tristeza! Beppe Grillo no se puede presentar a las primarias del PD (Partido Democrático). En un post anterior comenté esa posibilidad pero al final no será.

He seguido un poco en la prensa italiana y el asunto parece haberse enfríado, después del gran lío que se formó sobre si Grillo estaba afiliado o no. Él dijo que se afilió en Sardeña cuando estaba de vacaciones, el PD lo negaba, pero al final !Ecco la tessera de Grillo¡ Aquí esta la prueba con la hoja de afiliación de grillo y pago de la cuota de 15 €.
Al final los "dinosaurios" del PD han ganado, Migliavacca dijo que Grillo no reúne los requisitos para ser candidato,debido a que encabeza un movimiento (sobre todo a través de internet)que se contrapone al PD.

Grillo es un líder social, muy metido sobretodo en la red internet y el mundo bloguer, capaz de organizar una movilización tal que incluso se desconoce su posible alcance, eso es desconocido por muchos hombres de aparato y políticos tradicionales y por lo tanto les asusta.

Grillo no es sólo risas y crítica feroz a los políticos corruptos y a la mala praxis política, Grillo es política fresh, con propuestas originales y muy constructivas. Prueba de ello es el programa Ayuntamientos 5 estrellas en el que propone cosas como estas:

en el acto de la candidatura y durante el curso de su cargo electoral, cada candidatono tendrá que ser inscrito a ningún otro partido o movimiento político
cada candidato no tendrá que haber sido condenado en sede penal, incluso en el caso de condenas que no sean firmes.
cada candidato no tendrá que haber cursado más de un mandato electoral, a nivel centralo local, con independencia de la circunscripción en la cual ha presentado su propria candidatura
cada candidato tendrá que demostrar su residencia en la circunscripción del Ayuntamientoen el cual desea presentar su propria candidatura
paralas elecciones municipales que habrán lugar en las capitales decomarca, los candidatos podrán tener residencia en uno de losAyuntamientos que hacen parte de aquella provincia
solo podrá existir una Lista Cívica a Cinco Estrellas para cada Ayuntamiento
lasListas Cívicas podrán juntarse para la gestión del Ayuntamiento y otraslistas o grupos políticos cuyos miembros no hayan sido condenados.

En fin pilarín, es una lástima, una vera tristeza porque como me decía un muy buen amigo italiano a raíz de todo esto: "Una democracia fuerte no tiene miedo de los comicos. Una democraciafuerte rie de la satira. Y sobretodo, en una democracia fuerte, son laspersonas quienes eligen sus candidatos y no los jefes de un partido".

Confiança del consumidors

2009-08-04T17:49:00+01:00

Segons ICO la confiança dels consumidors ha tornat a pujar per 5è mes consecutiu. Consumidors ho som tots, així que la confiança en el mercat dels consumidors és la confiança de la població en el mercat en funció de la situació personal económica i laboral.
Ara be, la taxa que ha cuinat ICO és diferent a la que va sortir del darrer baròmetre del CIS, aquí els resultats no són tan positius.
Analitzant la situació actual els enquestat han de contestar quina creuen que serà la situació futura a curt mitjà termini.

Així doncs el Indicador ICO dóna:

I el baròmetre del CIS dibuixa aquest escenari:

Per quan un indicador que analitzi la confiança de les empreses en els consumidors, o la confiança de les empreses sobre altres empreses?

Són assassins i punt

2009-07-30T16:53:21+01:00

No es sap com reaccionar ni que s'ha de fer en un moment com aquest, és fa difícil fins i tot escriure. I és que un no té ganes de res després de l'atemptat a Palmanova en el que han assassinat dos guàrdies civils. No sé perquè m'he decidit a escriure aquestes línees, tal vegada com un mínim gest de rebuig al terrorisme i a qualsevol tipus de violència.

És dur, quan un creu en la política, en la democràcia no arriba entendre com es possible arribar a matar per unes idees. En democràcia totes les idees hi caben, però el que no és possible és que unes s'impossin damunt unes altres amb violència. Aquí vull deixar les meves condolències als familiars i amics dels que han perdut la vida i també la més ferma condemna de la violència, no vull xerrar de terrorisme o terroristes perquè els terroristes pretenen introduir el terror dins la societat i això almanco en el meu cas no ho han aconseguit, no me fan cap por, no han guanyat res, per jo són només uns assassins i punt.

Posa música al moment polític

2009-07-17T07:52:00+01:00

Fa uns mesos un periodista nord americà va demanar al seu blog quina cançó podria descriure la situació del periodisme a dia d'avui, la cançó que va guanyar per majoria va ser Under Pressure de Queen.
També fa poc vaig llegir un molt bon article d'un politòleg de la Complutense que recoman i es titula "L'esquerra necessita un relat" i com a bon relat, la música de fons, la banda sonora és fonamental. Així que arrel d'això, vaig pensar quina cançó descriu la situació política actual a la nostra comunitat?

Per descriure la situació que viu el PP a Balears, n'hi ha moltes, havia pensat Paper Planes pel casos de corrupció, també vaig pensar Más de 100 mentiras però al final m'he decidit per aquesta que també és del maestro Sabina i crec toca un poc la crisi ideològica i manca de lideratge que està passant el Partit Popular, és aquesta:

I per descriure amb música el moment polític del PSIB aquesta cançó:

Algú té al cap una bona proposta de cançó per posar música a la política de les Illes Balears?

Forza Itàlia: Grillo al Poder

2009-07-15T19:04:31+01:00

Itàlia és increíble, mai me cansaré d'admirar aquest meravellós país. M'encanta per tot manco la política dels darres anys amb una dreta de la pitjor que hi ha Europa només comparable a la d'Azar que està acabant amb les il·lussions de molts, perrò tampoc l'esquerra, molt vertebrada ha sabut trovar el seu lloc i ha aconseguit presentar-se una vertadera alternativa. La darrera bufada d'aire fresc va venir amb la fundació del Partito Democràtico amb l'ex-batle de Roma i apasionat del cinema Walter Veltroni com a secretari general, que amb un cop va caure a les urnes va dimitir.

Què passa ara? Doncs un humorista dels més grans que he vist mai en directe, es presenta com a líder de l'esquerra. Beppe Grillo es nom. A Modena vaig tenir el plaer de veure el seu show, a Grillo no li està permés apareixer en televisió, coses d'Italia, Berlusconi i la seva llibertat d'expressió... però no ve al cas, Beppe Grillo ha dit que es vol presentar a la secretaria general del Partito Democràtico i a partir d'aquí s'ha organitzat una bona als mitjans de comunicació italians. Un amic venecià me va dir un pic quan li vaig dir que en Grillo era molt d'esquerres i molt bo: "Itàlia és així, els polítics fan d'humoristes i el humoristes fan de polítics". Pareix que és així... Ara seguiré de ben aprop el que passa aquest dies. Qui vulgui saber més sobre aquest personatge el seu blog és molt recomenable, un dels més visitats a Itàlia i també d'Europa: Aquí.

La foto és de Liwax baix llicència Creative Commons.