No es sap com reaccionar ni que s'ha de fer en un moment com aquest, és fa difícil fins i tot escriure. I és que un no té ganes de res després de l'atemptat a Palmanova en el que han assassinat dos guàrdies civils. No sé perquè m'he decidit a escriure aquestes línees, tal vegada com un mínim gest de rebuig al terrorisme i a qualsevol tipus de violència.

És dur, quan un creu en la política, en la democràcia no arriba entendre com es possible arribar a matar per unes idees. En democràcia totes les idees hi caben, però el que no és possible és que unes s'impossin damunt unes altres amb violència. Aquí vull deixar  les meves condolències als familiars i amics dels que han perdut la vida i també la més ferma condemna de la violència, no vull xerrar de terrorisme o terroristes perquè els terroristes pretenen introduir el terror dins la societat i això almanco en el meu cas no ho han aconseguit, no me fan cap por, no han guanyat res, per jo són només uns assassins i punt.
[...]

Fa uns mesos un periodista nord americà va demanar al seu blog quina cançó podria descriure la situació del periodisme a dia d'avui, la cançó que va guanyar per majoria va ser Under Pressure de Queen.
També fa poc vaig llegir un molt bon article d'un politòleg de la Complutense que recoman i es titula "L'esquerra necessita un relat" i com a bon relat, la música de fons, la banda sonora és fonamental. Així que arrel d'això, vaig pensar quina cançó descriu la situació política actual a la nostra comunitat?

[...]

Itàlia és increíble, mai me cansaré d'admirar aquest meravellós país. M'encanta per tot manco la política dels darres anys amb una dreta de la pitjor que hi ha Europa només comparable a la d'Azar que està acabant amb les il·lussions de molts, perrò tampoc l'esquerra, molt vertebrada ha sabut trovar el seu lloc i ha aconseguit presentar-se una vertadera alternativa. La darrera bufada d'aire fresc va venir amb la fundació del Partito Democràtico amb l'ex-batle de Roma i apasionat del cinema Walter Veltroni com a secretari general, que amb un cop va caure a les urnes va dimitir.

Què passa ara? Doncs un humorista dels més grans que he vist mai en directe, es presenta com a líder de l'esquerra.  Beppe Grillo es nom. A Modena vaig tenir el plaer de veure el seu show, a Grillo no li està permés apareixer en televisió, coses d'Italia, Berlusconi i la seva llibertat d'expressió... però no ve al cas, Beppe Grillo ha dit que es vol presentar a la secretaria general del Partito Democràtico i a partir d'aquí s'ha organitzat una bona als mitjans de comunicació italians. Un amic venecià me va dir un pic quan li vaig dir que en Grillo era molt d'esquerres i molt bo: "Itàlia és així, els polítics fan d'humoristes i el humoristes fan de polítics". Pareix que és així... Ara seguiré de ben aprop el que passa aquest dies. Qui vulgui saber més sobre aquest personatge el seu blog és molt recomenable, un dels més visitats a Itàlia i també d'Europa: Aquí.

I es que realment amb axiò del cas Matas-Pumpido un sent que tot és una farsa. O jo almanco me sent enganat, ja no estic xerrant com un estudiós de la política o com a "home polític" que me consider sinó com a ciutadà normal i corrent.

-Com és possible que la justícia en aquest cas de la mà del Fiscal General Conde Pumpido decideixi aturar la investigació per avaluar el sospitós l'increment de patrimoni de Jaume Matas? Amb base a qué s'atura això?, perquè no es poden investigar les comptes d'un polític, d'un expresident? Els polítics són persones al servei dels ciutadans,  per les seves mans passen els recursos públics i si no es fa un ús transparent i legal tenim dret a saber-ho.
-Qui és Pumpido? una persona al servei de la justícia, de l'Estar de Dret i dels ciutadans o un bon amic del pitjor president que han tengut aquestes Illes? Recordar que tots dos feien juntets passajades en barca de luxe per les nostres platges...

No sé que es pot fer en aquests casos, una bona iniciativa és la que ha posat en marxa la FUNDACIÓ GADESO amb un Manifest al que ja he donat suport. Si el vols llegir i sumar-ti ho pots fer AQUÍ
[...]