Karl Marx va dir, la història es repeteix una vegada en forma de tragèdia i una altra en forma de farsa.
I es que realment amb axiò del cas Matas-Pumpido un sent que
tot és una farsa. O jo almanco me sent enganat, ja no estic xerrant com
un estudiós de la política o com a "home polític" que me consider sinó
com a ciutadà normal i corrent.

Un llegeix la Constitució i veu que
tots sóm iguals davant la llei (be, exceptuant la família Real...) i
quan veu el que està passant amb la corrupció política de l'anterior
Govern del PP i sobre tot amb el màxim responsable que va partir com un
misto cap a Miami, com a poc fa que sorgeixin un parell de preguntes:
-Com és possible que la justícia en
aquest cas de la mà del Fiscal General Conde Pumpido decideixi aturar
la investigació per avaluar el sospitós l'increment de patrimoni de
Jaume Matas? Amb base a qué s'atura això?, perquè no es poden
investigar les comptes d'un polític, d'un expresident? Els polítics són
persones al servei dels ciutadans, per les seves mans passen els
recursos públics i si no es fa un ús transparent i legal tenim dret a
saber-ho.
-Qui és Pumpido? una persona al servei de la justícia, de
l'Estar de Dret i dels ciutadans o un bon amic del pitjor president que
han tengut aquestes Illes? Recordar que tots dos feien juntets
passajades en barca de luxe per les nostres platges...
No sé que
es pot fer en aquests casos, una bona iniciativa és la que ha posat en
marxa la FUNDACIÓ GADESO amb un Manifest al que ja he donat suport. Si
el vols llegir i sumar-ti ho pots fer
AQUÍTags: Jaume Matas, Conde-Pumpido, Corrupció