L'altre dia veient la cel·labració ben meritada arrel del triplet del Barça, amb gent per tots costats, trompetes, cohets, pitades de cotxes, gent dins les fonts de les places...En definitiva cel·lebrant a la grande. Vaig pensar i fer un poc de política ficció imaginat com reaccionaria la gent si cel·lebressim d'aquesta mateixa manera determinades decissions polítiques.

Així doncs imaginem que els joves (o no tan joves) haguessin sortit a cel·lebrar al carrer quan el Govern va comunicar la renda d'emancipació, o a cel·lebrar un increment en el nombre de bèques, o l'apertura d'un nou poliesportiu o una nova biblioteca... Són alguns dels molts exemples i d'això mateix de manera claríssima va dir el politòleg i professor Subirats:

"Los políticos deberían preguntarse qué ocurre para que esa inmensa masa de jóvenes que viven emocionalmente esas grandes celebraciones deportivas, transiten con indiferencia momento político tras momento político. Si la política deja de suscitar emociones, si no logra que compartan sus relatos gentes a las cuales pretenden implicar, quizá lo que fallan son las narraciones, los narradores o la misa que celebramos."

Es pot escriure més gran amb un altre color més guay però no quedaria més clar.

Tags: comunicación, narrativa política, joan subirats