Il futuro non è piu quello di una volta. És el que estava escrit en una paret de les afores de Milan. Hem vaig quedar una estona contemplant aquella frase. Jo estava a punt d'acabar els meus estudis a Italia i no tenia ni puta idea de que fer amb la meva vida, cap on partir per on començar a cercar feina i de què? El futur ja no és com aquell que era abans, el que ens vàrem prometre (o el que ens vàrem creure) la precarietat, l'incertesa de no saber què cony fer està a l'ordre del dia. I així ho demostra una interessant investiació publicada per Australian Policy on es pregunten si es posible el Carpe Diem avui.

El punt fort d'aquest treball és demostrar com la felicitat es posposa sempre per més tard, per un altre moment futur que no arriba mai. Una nova feina millor, d'uns ingresos extres, superar una crisi amb la parella o familiar donarà lloc a una millor etapa de les nostres vides, si, quan pugui girar pàgina tot cambiarà... Qui no ha sentit o ha pensat mai una cosa del gènere?

El problema és que ens amaguem darrera d'aquesta nova pàgina que s'ha de començar i pensem que ja arribarà, perseguim una finalitat que no arriba mai, si és que està cada com igual de lluny, si és que estem encara a la mateixa pàgina.

https://www.tai.org.au/documents/downloads/WP57.pdf

Tags: carpe diem, futur, precarietat