Promet no emprar les paraules antigues (tabú?) com capitalisme, globalització o exclusió social. Però pel que fa el cas puc emprar substitutius moderns com ara mercat de treball qualificat, deslocalització, persones despenjades del sistema o que han quedat fora de zones de normalitat per referir-me als nous pobres.

• Qui són aquests nous pobres?
• Es pot treballar i ser pobre?
• On està la línea que separa la zona de normalitat (no pobre)?
• Quanta gent hi ha per davall d’aquesta zona?
• Com es pot calcular avui la pobresa sense caure dins cap indicador tradicional?
• Perquè el PIB creix però cada vegada hi ha més desigualtats (Ojo! No només econòmiques que també?

Ara ve la pregunta ridícula (o no?) del millón:
És possible una involució social?

Fa 15 anyss, Kart Keinz Roth va profetitzar: “Está surgiendo un nuevo proletariado, crecientemente ajeno a las relaciones laborales normales colectivamente reguladas y a la asistencia financiera del estado social en casos de infortunio social. Tras el presente ciclo de la crisis, a largo plazo aparecerá marcado por la experiencia del paro, de las relaciones laborales precarias, de los mercados de trabajo „secundarios” y „tecciarios‟ y de fases de pobreza de abrupta irrupción.”

No em sorprendria gens ni mica que la línia vermella del paro en un futur arribés al 20% a Balears.

I això que no estic pensant amb els exclosos, aquelles sub-classes de pobres que no entraran ja mai dins el mercat de treball.



Quin és llindar per ser considerat treballador-pobre? 650 €? 1.000 €, 1.500?
NO, NO així no anam per bon camí, s’han de considerar altres variables, hem d’anar al que hi ha darrera les gràfiques, buscar explicacions que contribueixin a donar sol·lucions reals amb resultats visibles inclòs a mitjà o llarg termini, no parxes amb noms comercials que tan sols repeteixen el mateix patró i reprodueixen els mateixos errors.

Quan el treball no integra i no treu de la pobreça, podem baixar la barrera i tancar el “xiringuito capitalista”. Queda platja?