Polític@ i +

El tema de la desilusió política o desafecció política és un tema que he tractat bastant en aquesta llibreta virtual, ja que és un tema que me preocupa i que realment ens ha de preocupar aquells que creiem en la Política en majúscules. Avui al diari Avui llegesc el que diu Jordi Muñoz: "...Paradoxalment, un sistema que funciona millor genera més insatisfacció"

És una afirmació massa catgòrica des del meu punt de vista i pel poc que sé de la Ciència Política és que aquest tipus de regles o afirmacions categòriques no no acostumen a funcionar gaire be . El comportament humà i polític és molt difícil de simplificar i per molt bona que sigui la hipoòtesi sempre sortirà alguna varialble amb una exepció  que ho tirarà tot per terra. Com per exemple Itàlia, on he viscut 2 anys, realment funciona aquell país? Hi ha una classe política que s'ha encarregat de fer pràcticament odiar la política a tothom, però en canvi a l'hora de la vritat, quan hi ha eleccions hi ha una gran participació (en torn al 70% del cens a les darreres eleccions) i guanya qui ja sabem...

Un pic vaig llegir no sé on que la felicitat és l'ausència de la recerca de la felicitat, i crec que pot ser així. Però pel que fa a la felicitat política o satisfecció no passa el mateix, sinó es fa política de qualitat guiada per idees tot romandrà ceteris paribus.
[...]
Leer más...

Tags: Desafecció política, insatisfacció, sistema polític

La Bicifesta del passat diumenge dia 31 de maig me va fer veure la ciutat des d'una altre òptica, no es que no estigui acostumat anar a dues rodes, m'enctanta la moto, és el meu vehicle per fer desplaçaments necessaris i també de plaer i sóc a més ciclista, així que no sé que seria de la meva vida sense aquest primitiu invent de la roda.

Leer más...

Tags: palma, carril bici, ajuntament de palma

1. Semiderrota no vol dir semivictòria. Clar que els resultats podrien haver estat molt pitjor! i que el PSOE només ha baixat un 0,28% en vots respecte fa 5 anys i que per l'altre part el PP ha baixat un 2, 76% sí és OK, però no sóc partidari de les expressions derrota dulce o coses així.

2. Queda rompuda o cau per terra la teoria  que les eleccions eruopees són de castic al govern de torn. Sinó vaig equivocat són 12 els païssos on ha guanyat el partit del govern (Bèlgica, República Checa, Eslovàquia, Finlàndia, França, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Païssos Baixos, Polònia, Portugal i Romania).

3. Amb aquests resultats del 7J es pot demanar una moció de censura a tots els ajuntaments i ja de pas al president de la comunitat de veïns del meu edifici. Final de la ironia. No es poden extrapolar els resultats de les europees, ara be, això no vol dir que no s'hagin de tenir en compte.

4.Europa s'ha d'apropar al ciutadà. Però també el ciutadà s'ha d'acostar a Europa. No pot ser que sigui més interesant seguir les eleccions d'EE.UU on no es pot participar i les europees passin a ser de segona.

5. Un cop definit el nou mapa europeu, fa poreta mirar quin és el Parlament Europeu que quedarà el 14 de juliol quan es doni el relleu: a part de la majoria des conservadors, hi haurà més fascistes, fanàtics i euroescèptics.

6. Participació baixísima. Quan més política es fa en el sentit estricte de poder que té el Parlament Europeu més ha caigut la participació al llarg dels anys. Si tan poca gent ha votat algo s'està fent malament.

7. Fa falta més socialdemocràcia, més PES, més comunicació del que passa a Europa, més transversalitat en les polítiques, més política bottom-up i en definiitva més participació per poder fer una Europa del bemestar. [...]
Leer más...

Tags: eleccions europees

1,- Perquè és necessària una majoria progressista al Parlament Europeu
per a sortir d'aquesta crisi econòmica mundial, provocada pels
plantejaments neoconservadors que només es poden combatre amb
polítiques socials.
2,- Perquè els reptes que ara ens trobam, com el canvi climàtic, només es
poden afrontar des de la Unió Europea i, per a fer-ho, és necessària la
força d'un partit [...]
Leer más...

Tags: euroeleccions

L'altre dia veient la cel·labració ben meritada arrel del triplet del Barça, amb gent per tots costats, trompetes, cohets, pitades de cotxes, gent dins les fonts de les places...En definitiva cel·lebrant a la grande. Vaig pensar i fer un poc de política ficció imaginat com reaccionaria la gent si cel·lebressim d'aquesta mateixa manera determinades decissions polítiques.

Així doncs imaginem que els joves (o no tan joves) haguessin sortit a cel·lebrar al carrer quan el Govern va comunicar la renda d'emancipació, o a cel·lebrar un increment en el nombre de bèques, o l'apertura d'un nou poliesportiu o una nova biblioteca... Són alguns dels molts exemples i d'això mateix de manera claríssima va dir el politòleg i professor Subirats:

"Los políticos deberían preguntarse qué ocurre para que esa inmensa masa de jóvenes que viven emocionalmente esas grandes celebraciones deportivas, transiten con indiferencia momento político tras momento político. Si la política deja de suscitar emociones, si no logra que compartan sus relatos gentes a las cuales pretenden implicar, quizá lo que fallan son las narraciones, los narradores o la misa que celebramos."

Es pot escriure més gran amb un altre color més guay però no quedaria més clar.
[...]
Leer más...

Tags: comunicación, narrativa política, joan subirats

La confiança política a Espanya ha baixat i no només a l'àmbit nacional sinò també europeu.
Des de fa dies li donc voltes a les dades de participació que ha donat e darrer eurobaròmetre.

He decidit fer una representació gràfica:

El color blau significaria l'abstenció i el color groc la participació a les properes eleccions al Parlament Europeu.



El color groc representa més o manco un 34%, que és el % de persones que tenen intenció d'anar a votar.

Ara bé, això no vol dir que els ciutadans siguem euroescèptics.
Crec que la gran majoria d'espanyols tenim clar que el futur està a Europa.
¿Però, quina Europa?
[...]
Leer más...

Tags: Eleccions UE, parlament UE, participació, eleccions

14 D'ABRIL DE 1931, NASQUÉ LA II REPÚBLICA. VISCA LA REPÚBLICA!

Tags: República

La Confiança política està a dia d'avui al nivell més baix de l'història. I més que pot baixar vist el temporal que hi ha fora!
Ara bé, tampoc és massa preocupant que aquest indicador sigui baix. M'explic:

Per jo no és tan important la confiança en els polítics (que sí que ho és) com ho és la confiança en el sistema democràtic i les institucions.
Així doncs hi ha sistemes democràtics fortament legitimats com ho és el nostre i la confiança en el gestors sigui baixa.
A que és degut això? Són molts factors els que influeixen: la cultura política, la història del país, la situació econòmica actual i sobre tot la premsa. El 90% dels imputs informatius que rebem són sobre corrupció i "política rosa". Per tant els polítics que ho fan be passen a una segona línea. Els casos de corrupció no ho hem de negar, tenen molta sortida a premsa.

A la llum d'aquesta situació què pot passar?

1. Més casos de corrupció= Més desconfiança i desil·lusió política. Podria inclús derivar en desconfiança cap a la Democràcia, això si és preocupant des del meu punt de vista, aniriem cap una involució democràtica.

2. Més participació. Sí. Hi ha certes evidències que demostren com la desmotivació política pot generar que aquestes persones poc contentes amb la situació actual vulguin participar i ocupar nous espais a través de canals tant tradicionals com alternatius. El cas més significatiu és Internet.
Ara be, la desmotivació no afecta de la mateixa manera a democràcies joves que a democràcies ben consolidades. Això un altre dia.
[...]
Leer más...

Tags: Confiança Política, Ciència Política, corrupció, abstenció

[...]

Leer más...

Tags: jornades GADESO, estat de Benestar

Aquí està la sol·lució a la crisi financera, global, terrenal, infernal, criminal... Tantes paraules grans per no fer culpable a ningú.

La solució la proposà El Roto, ben senzilla, no?