Weiji és la paraula que es fa servir en Xinés per dir crisi.
Però de fet aquesta paraula està formada per dos termes: wei es podria definir com a perill i Ji entre les seves possibles accepcions es pot traduir com oportunitat.

I es que de fet, davant qualsevol crisi hi ha una oportunitat. Una dita popular xinesa diu que és "els moments durs creen herois".

Tot això ve a cuento que no sé a quants fòrums hauré llegit que el creixement de Xina s'havia acabat, que les dades no eren reals, que el sistema híbrid capital-comunista no tenia prou liquidesa i que les seves receptes per seguir creixent no servien, etcètera, etcètera.

Doncs res de res, Xina deixa enrera la crisi, el passat any 2009 va creixer quasi un 9% molt per damunt del que s'esperava (o esperàven alguns).

A una projecció que he tret d'una web que recoman amb molta informació estadística sobre Xina tenim que al 2050 el PNB d'aquest país superarà als EE.UU. India i Japò.

Després de la "resaca" pressupostària, i dels darrers esdeveniments que han succeït dins l'escenari polític, que han fet que s'enganxin (més encara...) a la paraula política termes com, imputats, judicis, sentències, corrupció... He fet una breu reflexió sobre aquesta situació, demanant-me, a qui beneficia aquest desprestigi de la política, i vista l’actitud del Partit Popular he arribat a la conclusió que el Partit Popular no vol fer política. Perquè?

Fer política pot significar moltes coses, però crec que si algo ha de definir la Política és el logos, això és la paraula. I és que la política són conversacions entre éssers humans, conversacions de persones amb cara i veu humana. La política, per tant, és conversar, intentant explicar els teus valors i les teves idees. Dit això, quan el president Antich va cridar totes les forces polítiques a parlar i el Partit Popular no hi va acudir, que hem d'entendre?



Més. Dins l'actual panorama, el Partit Popular ara es renta les mans, [...]

"Los socialistas deberían casarse con la democracia por amor, pero su unión con el mercado no debería ser más que un matrimonio por conveniencia"

És una frase de Jeffrey Weintraub de la Universitat de Califòrnia,

llegida a un article del politòleg Francisco C. Weffort

Abans d'anarme'n de vacances vull fer una comparació un poc atípica (doncs no sé si s'ha fet mai abans), però li he donat un parell de voltes i m'he decidit a comparar la Política amb el salt de Ski. ¿Però que té a veure una cosa amb l'altre? Aquí ve l'explicació de la teoria i pactica del salt de Ski aplicada a la política com a professió:
[...]

Che tristeza! Beppe Grillo no se puede presentar a las primarias del PD (Partido Democrático). En un post anterior comenté esa posibilidad pero al final no será.

He seguido un poco en la prensa italiana y el asunto parece haberse enfríado, después del gran lío que se formó sobre si Grillo estaba afiliado o no. Él dijo que se afilió en Sardeña cuando estaba de vacaciones, el PD lo negaba, pero al final !Ecco la tessera de Grillo¡ Aquí esta la prueba con la hoja de afiliación de grillo y pago de la cuota de 15 €.
Al final los "dinosaurios" del PD han ganado, Migliavacca dijo que Grillo no reúne los requisitos para ser candidato,debido a que encabeza un movimiento (sobre todo a través de internet)que se contrapone al PD.

Grillo es un líder social, muy metido sobretodo en la red internet y el mundo bloguer, capaz de organizar una movilización tal que incluso se desconoce su posible alcance, eso es desconocido por muchos hombres de aparato y políticos tradicionales y por lo tanto les asusta.

Grillo no es sólo risas y crítica feroz a los políticos corruptos y a la mala praxis política, Grillo es política fresh, con propuestas originales y muy constructivas. Prueba de ello es el programa Ayuntamientos 5 estrellas en el que propone cosas como estas:

• en el acto de la candidatura y durante el curso de su cargo electoral, cada candidatono tendrá que ser inscrito a ningún otro partido o movimiento político
• cada candidato no tendrá que haber sido condenado en sede penal, incluso en el caso de condenas que no sean firmes.
• cada candidato no tendrá que haber cursado más de un mandato electoral, a nivel centralo local, con independencia de la circunscripción en la cual ha presentado su propria candidatura
• cada candidato tendrá que demostrar su residencia en la circunscripción del Ayuntamientoen el cual desea presentar su propria candidatura
• paralas elecciones municipales que habrán lugar en las capitales decomarca, los candidatos podrán tener residencia en uno de losAyuntamientos que hacen parte de aquella provincia
• solo podrá existir una Lista Cívica a Cinco Estrellas para cada Ayuntamiento
• lasListas Cívicas podrán juntarse para la gestión del Ayuntamiento y otraslistas o grupos políticos cuyos miembros no hayan sido condenados.

En fin pilarín, es una lástima, una vera tristeza porque como me decía un muy buen amigo italiano a raíz de todo esto: "Una democracia fuerte no tiene miedo de los comicos. Una democraciafuerte rie de la satira. Y sobretodo, en una democracia fuerte, son laspersonas quienes eligen sus candidatos y no los jefes de un partido".

Segons ICO la confiança dels consumidors ha tornat a pujar per 5è mes consecutiu. Consumidors ho som tots, així que la confiança en el mercat dels consumidors és la confiança de la població en el mercat en funció de la situació personal económica i laboral.
Ara be, la taxa que ha cuinat ICO és diferent a la que va sortir del darrer baròmetre del CIS, aquí els resultats no són tan positius.
Analitzant la situació actual els enquestat han de contestar quina creuen que serà la situació futura a curt mitjà termini.

Així doncs el Indicador ICO dóna:

No es sap com reaccionar ni que s'ha de fer en un moment com aquest, és fa difícil fins i tot escriure. I és que un no té ganes de res després de l'atemptat a Palmanova en el que han assassinat dos guàrdies civils. No sé perquè m'he decidit a escriure aquestes línees, tal vegada com un mínim gest de rebuig al terrorisme i a qualsevol tipus de violència.

És dur, quan un creu en la política, en la democràcia no arriba entendre com es possible arribar a matar per unes idees. En democràcia totes les idees hi caben, però el que no és possible és que unes s'impossin damunt unes altres amb violència. Aquí vull deixar  les meves condolències als familiars i amics dels que han perdut la vida i també la més ferma condemna de la violència, no vull xerrar de terrorisme o terroristes perquè els terroristes pretenen introduir el terror dins la societat i això almanco en el meu cas no ho han aconseguit, no me fan cap por, no han guanyat res, per jo són només uns assassins i punt.
[...]

Fa uns mesos un periodista nord americà va demanar al seu blog quina cançó podria descriure la situació del periodisme a dia d'avui, la cançó que va guanyar per majoria va ser Under Pressure de Queen.
També fa poc vaig llegir un molt bon article d'un politòleg de la Complutense que recoman i es titula "L'esquerra necessita un relat" i com a bon relat, la música de fons, la banda sonora és fonamental. Així que arrel d'això, vaig pensar quina cançó descriu la situació política actual a la nostra comunitat?

[...]

Itàlia és increíble, mai me cansaré d'admirar aquest meravellós país. M'encanta per tot manco la política dels darres anys amb una dreta de la pitjor que hi ha Europa només comparable a la d'Azar que està acabant amb les il·lussions de molts, perrò tampoc l'esquerra, molt vertebrada ha sabut trovar el seu lloc i ha aconseguit presentar-se una vertadera alternativa. La darrera bufada d'aire fresc va venir amb la fundació del Partito Democràtico amb l'ex-batle de Roma i apasionat del cinema Walter Veltroni com a secretari general, que amb un cop va caure a les urnes va dimitir.

Què passa ara? Doncs un humorista dels més grans que he vist mai en directe, es presenta com a líder de l'esquerra.  Beppe Grillo es nom. A Modena vaig tenir el plaer de veure el seu show, a Grillo no li està permés apareixer en televisió, coses d'Italia, Berlusconi i la seva llibertat d'expressió... però no ve al cas, Beppe Grillo ha dit que es vol presentar a la secretaria general del Partito Democràtico i a partir d'aquí s'ha organitzat una bona als mitjans de comunicació italians. Un amic venecià me va dir un pic quan li vaig dir que en Grillo era molt d'esquerres i molt bo: "Itàlia és així, els polítics fan d'humoristes i el humoristes fan de polítics". Pareix que és així... Ara seguiré de ben aprop el que passa aquest dies. Qui vulgui saber més sobre aquest personatge el seu blog és molt recomenable, un dels més visitats a Itàlia i també d'Europa: Aquí.